diumenge, 31 de juliol de 2011

Massa per a pizza

Ingredients per a la massa
180 ml d'aigua tèbia
200 g de farina blanca de força
100 g de farina integral de blat
1 culleradeta de sal
1/2 culleradeta de sucre morè
25 ml d'oli d'oliva
8 g de llevat fresc
Orenga seca


Ingredients per a la pizza (aquests o els que us vinguin de gust)

Olives
Formatge
Ceba
Bacó
Blat de moro
Tonyina
Tomàquet



Elaboració
1. Untem el motllo amb oli per tal que no s'hi enganxi la massa.
2. Hi afegim l'aigua i l'oli.
3. Hi posem les farines, que prèviament hem barrejat amb l'orenga seca.
4. Posem el llevat al centre de la farina, la sal en una punta i el sucre en una altra.
5. Quan la màquina arriba al llevat 3 (aproximadament 30 minuts des de l'inici) desconnectem la panificadora i deixem la massa uns 10 minuts més.
6. Posem el forn a preescalfar. Mentrestant, estirem la massa (jo ho vaig fer amb les mans enfarinades) i la col·loquem en una safata per al forn.
7.  Hi posem els ingredients al damunt i calculem uns 30 minuts de coccí a uns 200 ºC.


Programació de la panificadora
Pes: 750 g
Programa: Expresso
Cocció: Poca cocció (però no importa, la vaig coure al forn)

Resultat
Malgrat diversos entrebancs en l'elaboració, molt bo. Tant, que no hi ha hagut temps ni de fer la foto de rigor. L'orenga a la massa li dóna un gustet... Mmmm!

Comentaris
He de confessar que ha estat una massa de pizza molt improvisada, potser massa i tot. Inicialment, la idea era seguir la proposta que va fer la Nina a Cocina con luz verde però, com sempre, acabo fent variacions quan tinc les farines al davant. Per això he canviat les quantitats (volia una pizza més petita) i hi he posat farina integral i orenga, per aromatitzar. Però resulta que la tarda s'ha complicat i quan m'he decidit a fer la massa ja era molt tard. Si posava el programa Massa, trigava quasi dues hores! I hauria sopat a quarts de quinze. Solució: usar el programa Exprés (una mitja hora dins la panificadora). Això vol dir, però, que cal controlar el temps i cal treure la pasta abans que comenci el procés de cocció (cosa que no passa si s'usa el programa Massa, que ja no inclou la cuita).  
Però aquí no s'han acabat les improvisacions. A l'hora de posar-hi la salsa de tomàquet ha resultat que s'havia fet malbé i he hagut d'optar per una altra solució d'urgència: tomàquet madur a trossos.

1 comentari:

  1. Creo que las modificaciones han sido muy positivas. Tienes mucha razón en que el programa de masa es larguísimo, no sé si se justifica. Un pizzero profesional me dijo que la pizza no se amasa, solamente "se toma" y se deja levar.
    Y los tomates frescos son un lujo, viva el verano!
    Un abrazo, guapa!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...