diumenge, 16 de setembre del 2012

Melmelada de pinya


Aquest estiu ha fet molta calor i, per això, he deixat una mica de banda el pa. No calia incrementar la temperatura ambient amb l'escalfor del forn! Per això he experimentat una mica amb melmelades. Avui us en presento una de "tropical": melmelada de pinya.

Ingredients
Pinya fresca madura
Sucre
Suc d'1 llimona 
Una beina de vainilla



Elaboració

1. Pelem la pinya i li traiem la part central més dura. Procurem que no ens quedin aquells ulls marronosos a la polpa. Tallem la pinya a daus, ni gaire grossos ni gaire petits.
2. Pesem la pinya per poder determinar la quantitat de sucre necessari: n'hi posarem el 50% del pes de la fruita (un cop pelada, per això la pesem ara). La recepta original deia posar tants grams de sucre com de fruita, però així surt excessivament dolça per al meu gust!
3. Posem la pinya en una olla o cassola que pugui anar al foc i hi afegim el sucre, el suc de llimona i la beina de vainilla, que prèviament hem tallat per tal que en sortissin les llavors. 
4. Posem a foc baix l'olla i anem remenant-ne el contingut de tant en tant. Hi ha d'estar durant tres quarts o 1 hora. També podem començar amb el foc una mica més alt i, quan la barreja bulli, disminuir-ne la potència a foc baix.
5. A mitja cocció, traiem la beina de vainilla i triturem una mica la barreja amb la batedora fins que obtinguem la textura que ens agradi. Tinguem en compte que, quan la melmelada es refreda, es fa una mica més espessa.
6. Mentre tenim la mescla al foc, podem rentar bé els pots de vidre en què posarem la melmelada. Si volem, podem posar-los en aigua bullent durant uns 5-10 minuts. Cal que els eixuguem bé amb un drap net abans d'omplir-los.
7. Omplim els pots amb la melmelada ben calenta. Els tapem bé amb un tap de rosca i els posem en una olla amb aigua. Cal que l'aigua cobreixi completament els pots. A partir del moment que l'aigua bulli, comptem uns 10-15 minuts.
8. Els deixem dins de l'olla amb l'aigua fins que es refredin. 

Comentaris
Aquesta melmelada combina molt bé amb mató o formatge fresc i té un toc de vainilla que li dóna un gust força original. També he vist receptes molt semblants que substitueixen aquesta espècie per canyella. Si no us agrada ni l'una ni l'altra, també la podeu fer sense.



Foto:leo.prie.to via photo pin cc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...